Recentment en un pavelló de bàsquet hi vaig llegir aquest rètol.
PARES I MARES VOLEM JUGAR AMB AQUESTES REGLES
Felicito la iniciativa. Tanmateix, és un bon recurs per parlar dels rètols normatius que generem en la majoria dels entorns i també a casa amb els nostres fills. D’entrada, la prohibició amb un NO fa treballar el doble el nostre cervell i ens predisposa a transgredir. Molt millor el llenguatge directe i un llenguatge més possibilitador que no censurador.
Podríem fer una nova redacció, eliminar la prohibició i promoure conductes positives:
PARES I MARES VOLEM JUGAR AMB AQUESTES REGLES
Anima de manera respectuosa
Respecta l’entrenador
Respecta l’àrbitre i els contrincants
Mantén la calma i l’educació
Riu i gaudeix del partit
La teva feina és fer de pare i de mare. Les lliçons de bàsquet són feina de l’entrenador.
Recorda que és un joc i ho fem el millor que podem.
Recorda celebrar sempre els bons partits. Perdre forma part del joc.
Amb el teu suport serem millors persones!
A parer meu, hi mancava un que no només parlés dels seus fills sinó del respecte cap als fills dels altres.
Respecta a la felicitat, podem ajudar i ensenyar als nostres fills què ens fa feliços a nosaltres, però nosaltres no podem fer fills feliços. La felicitat està més a gaudir de petits instants que no pas un estat permanent de gaudi com ens volen vendre darrerament. Sobrevalorar l’estat de felicitat pot abocar als fills a grans frustracions només pel fet de viure la vida de cada dia. La vida és nit i dia. Em sento feliç, sóc feliç, estic feliç… Amb quin us quedeu?
