Tot el que he après aquests darrers mesos…

_{Pintura i composició Eva Masllorens}

A principis d’octubre em vam intervenir … I he après moltes coses!!!!

HISTERECTOMIA AMB ANEXECTOMIA… I alguna cosa més!

1. Que malgrat que la matriu i els ovaris han format part de 52 anys de la meva vida ara em tocava acomiadar-me.
2. Que estic agraïda la meva matriu i els meus ovaris per haver-me acompanyat fins ara i haver donat llum a dos fills i una filla.
3. Que malgrat que és necessari i és una millora de salut, no deixa de ser que et treuen una part del teu tu essencial.
4. Què és bo ritualitzar sempre els dols i les pèrdues i aquesta ho ha sigut.
5. Que l’energia no es crea ni es destrueix i per tant cal reconduir una part important de l’energia que formava part de mi.
6. Que hem avançat molt amb l’acompanyament emocional al dol perinatal i als parts. Estarà bé començar a abordar l’acompanyament emocional també al procés de la histerectomia.
7. Què és bonic veure que hi ha cercles de dones que es donen suport perquè no veuen aquesta intervenció com una pura cirurgia.
8. Que la pèrdua de la matriu i els ovaris representen per mi tancar un cicle de cures: els meus fills i filla ja tenen edat de volar i també vers els meus pares (perquè sovint envellim segons hem viscut i hi ha coses en el seu envelliment què és responsabilitat seva i jo no he de carregar).
9. Que com diu la Marta, la bioneuroemoció no serveix per crear culpabilitat sinó per entendre.
10. Que visc aquesta nova etapa amb molta il·lusió de retrobar a la Maria Helena que va néixer, sense gaires càrrecs honorífics més.
11. Que com em va dir la Inés, quan hem travessat tots els arquetips de la dona cíclica i no ens hem quedat atrapats en cap, la dona sorgeix completa.
12. Que convertir-te en una dona menopàusica en 3 hores és una centrifugadora de símptomes accelerats. I que et cal confiança i paciència. I moltes respiracions profundes.

HOSPITAL

1. Que a vegades la vida ens ha de doblegar i parar per estar i sentir-nos presents.
2. Que en l’adversitat de l’estada en un hospital podem viure els plors dels infants que acaben de néixer com una pertorbació o, com una benedicció que ens parla de la continuïtat de la vida.
3. Que cada infant té un plor diferent i pots gaudir-ne pensant en la individualitat que hi ha al darrere.
4. Que tenir un metge amb sentit de l’humor i gran poder de comunicació és mitja vida.
5. Que per més que ens preparem mai estem preparats del tot per l’esdevenir.
6. Que és bonic estar sense fer res.
7. Que quan no tenim res a fer podem gaudir d’escoltar un plor, mirar les fulles dels arbres, un suc de taronja …
8. Que el tracte de les infermeres i de les auxiliars de la planta de ginecologia obstetrícia i pediatria de Santa Caterina és absolutament exquisit.
9. Que davant de la vulnerabilitat de no poder fer res ens podem abandonar a què els altres ens curin amb agraïment i confiança.
10. Viure la vulnerabilitat és un acte d’humilitat i de prendre consciència que tots som interdependents… I això és un regal!
11. Que una hora de visita a l’hospital amb cada fill i filla per separat dona per moltes confessions!
12. Que la por i la incertesa són emocions desagradables què és bo aprendre sostenir perquè no ens segrestin emocionalment.
13. Que el personal de neteja es mostra molt agraït quan mantens conversa amb ells i els hi agraeixes la seva feina… I sovint no ho fem.
14. Que compartir una habitació d’hospital amb una persona com la Nieves és un regal de l’univers.
15. Que trobar-te amb una jove auxiliar d’infermeria romanesa que porta 12 anys a Catalunya, que parla català perfectament, amb un tracte i professionalitat sublim, et fa recuperar una mica l’esperança amb el nostre sistema educatiu.
16. Que tot això no fa que els punts, la sonda de la bufeta suturada, les vies al braç no facin mal, però t’ajuda a sostenir-ho com a part de la vida.
17. Que la medecina integrativa va mol bé i “beneïda” acupuntura per recuperar energia!

CASA

1. Que cal deixar-se ajudar. I això vol dir demanar ajuda quan la necessites i no esperar que la gent s’avanci a les teves necessitats.
2. Què és fantàstic quan les teves amigues et porten pollastre i conill rostit, t’ajuden a fer invents amb les bosses de la sonda, et fan companyia quan no hi ha ningú a casa, et recullen planter a la botiga, t’envien WhatsApps i es preocupen per tu.
3. Que és agradable estar a casa sense estar pendent que tot estigui el seu lloc.
4. Que la pols i el desordre desapareixen quan estàs de baixa.
5. Que t’adones que a casa et coneixen quan et porten una paperina de castanyes sense que ho hagis demanat.
6. Que es bonic que els teus fills i filla sàpiguen sostenir el plor sense esverar-se.
7. Que gaudeixes de veure que tota la família es coordina per cuidar-te i que és bo no esperar que tot ho faci la teva parella.

I per acabar… Que els autònoms patim força quan anem per la sanitat pública perquè no podem triar dates, tot queda penjant d’un fil… I el subsidi és ridícul!!!

Però de tot plegat se n’aprèn. HOM APRÈN I ES TRANSFORMA! I  he trobat energies per iniciar un VERKAMI  per gravar el segon disc! Gaudiu! DESERTA EL FOSC, Miquel Martí i Pol.

Escolteu el tema principal en acústic.

Si us agrada entreu el VERKAMI PER SABER-NE MÉS. https://www.verkami.com/locale/ca/projects/31224-deserta-el-fosc-nou-disc-de-mhelena-macompanyes-a-fer-lo-realitat