Un dels temes que més m’apassiona és la relació entre els germans. Potser perquè amb el meu germà -que es va morir fa 11 anys-, la relació sempre va ser ambivalent i crec que els pares van fomentar una certa enveja i rivalitat entre nosaltres; perquè tinc tres fills; perquè les baralles entre germans em transmeteu que són el vostre pa de cada dia dels conflictes quotidians… Sigui com sigui, el tema m’apassiona!
I resulta que treballant amb l’assetjament i el projecte de convivència escolar he descobert les pràctiques restauratives, la nova proposta en la gestió i resolució de conflictes pacífica. Una autèntica mina per gestionar baralles entre germans!
- Les pràctiques descarten la disciplina punitiva (qui la fa la paga, ull per ull) i parlen des de la disciplina restaurativa on, preval la reintegració efectiva i afectiva de qui ha comès l’error. Els principis restauratius encaixen a la perfecció amb les necessitats de convivència familiar: fomentar el sentit de comunitat i gestionar el conflicte i les tensions reparant el dany i forjant relacions. Els càstigs encara perden més força, ja que està comprovat que els éssers humans són més feliços, més cooperatius i tenen major capacitat de fer canvis quan els qui exerceixen l’autoritat fan les coses AMB ells en comptes de fer-les PER ells o en CONTRA d’ells (Watchel).
- Els 5 principis restauratius són: 1. Totes les parts tenen una percepció del conflicte que cal ser valorada i escoltada. 2 El que pensem afecta al que sentim i el que sentim influeix en el que fem. 3. L’empatia i reconeixement de les emocions desagradables suscitades pel conflicte cal reconèixer-les. 4. Identificar les necessitats de cada part és anterior que identificar les estratègies per satisfer les necessitats de cada part.5. La responsabilitat és col·lectiva davant dels actes i de les seves conseqüències.
D’entrada us vull donar un filó per a la pròxima vegada que hàgiu de posar pau entre els vostres fills o cosins o amiguets o companys de joc. Nosaltres som els FACILITADORS de les preguntes restauratives.
Hi ha hagut una baralla? Assenyalo en negreta les preguntes pels menors de sis anys.
- Parem i ens asseiem en cercle.
2. Preguntem primer a un dels afectats.
- Què ha passat?
- Com et sents pel que ha passat?
- Què pensaves en aquell moment?
- Què has pensat de llavors ençà?
- A qui ha afectat el que has fet? Com?
- Què ha estat el més difícil per a tu?
- Què necessites per millorar la situació?
- Què pots fer per millorar la situació? Què podem fer per sentir-nos millor?
3. Preguntem al segon afectat les mateixes preguntes.
4. Tornem a preguntar a cadascú per torns:
- Com et sents després d’escoltar el teu germà?
- Hi ha alguna cosa que vulguis afegir? Hi ha alguna cosa que vulguis dir més?
5. Acabem enunciant els acords o les conclusions del nostre cercle restauratiu!
ÀNIMS! I RECORDEU … EL QUE ENS CAL SOVINT NOMÉS ÉS TEMPS!
Font: Jean Schmitz
