Contínuament surten en els mitjans de comunicació informacions, reportatges que parlen de l’assetjament escolar. La majoria estan molt centrats en l’escola, els infants que pateixen assetjament o els que l’exerceixen.
i La majoria de reportatges i accions donen visions esbiaixades i fragmentades del que és el tractament de l’assetjament escolar perquè només se centren en alguna de les parts: ESCOLA I INFANTS.
La veritable lluita per erradicar l’assetjament està en l’educació, veritat, però en l’educació social: en les FAMÍLIES i en la SOCIETAT. Qualsevol altra acció mitigarà els efectes, però no serà una lluita efectiva perquè el que farà l’escola, com passa sovint, és crear una campana de vidre de protecció que ja no hi serà portes enfora de l’escola.
Perquè en l’esdevenir d’un futur assetjat o assetjador, les creences familiars, la sobreprotecció, la permissivitat hi tenen un paper importantíssim.
Perquè en la validació de les conductes assetjadores hi ha una societat que legitima la VIOLÈNCIA, la MENTIDA, la DESQUALIFICACIÓ, l’INSULT i la BURLA FÀCIL de les mancances, defectes o caigudes de l’altre.
I de tots aquests aspectes, la societat peninsular n’està plena. Només cal mirar la política, la televisió i tots els mitjans de comunicació per veure quin estil de societat tenim. La prevenció de l’assetjament escolar centrat només en l’escola i el que hi passa és reduccionista. El que passa dins de l’escola és un reflex de què passa fora.
Tanmateix, benvinguda qualsevol iniciativa de part dels mateixos infants.
Però no els deixem sols com si el problema només fos seu, en un conflicte entre iguals. Actuem socialment i familiarment. Les creences, els prejudicis i les paraules creen mons i realitats.
https://www.facebook.com/324cat/videos/1935582453132523/
