#PoesiaQueEtParla
Enguany és el centenari del naixement de Montserrat Vayreda.
Del seu poemari infantil una poesia amb aires de primavera “Amb el sol a la mà” per treballar amb Cicle Infantil fent un cercle de paraula
L’ABELLA- Montserrat Vayreda
Porta un giponet ratllat
de negre i groc de mimosa
i prop la flor que ha esclatat
fa una ronda neguitosa.
El seu vol airós i fi
amb prou feines l’endevina
l’orella del romaní,
el bruc i la tarongina.
Liba llet del xuclamel
o vi blanc de la ginesta,
i omple la cel·la de mel
bon punt de xuclar estar llesta.
Cada gota li respon
per la set, fent-se més dolça
si a la pica de la font
va del fil d’aigua a la molsa.
Entre amatent i poruc
tothom que la veu fuig d’ella,
delint per la mel del buc
i apartant-se de l’abella.
Si li ronden el tresor
ataca folla, irascible,
i no sap, quan clava el fible,
que hi troba la seva mort.
Cercle de paraula (temps de cercle)
- Ronda d’entrada: digues un animal que t’agrada
- Joc de mescla (opcional): tots els que heu dit un animal que vola canvieu-vos de lloc, els que heu dit un animal que s’arrossega, un animal a quatre potes…
- Ronda temàtica (idees):
– Què sento quan veig una abella?
– On sentim la por al cos? Quines coses ens fan por?
- Reflexió: a vegades hi ha coses dels animals i dels companys que no ens agraden, però quines coses boniques té l’abella encara que a vegades piqui? (Treballem la tolerància als defectes, tots tenim aspectes que poden molestar a algú).
- Joc energitzant (opcional): ara comptaré tres i cadascú es mourà per la sala com si volés comuna abella, un ocell, una papallona, una marieta…!
- Ronda de tancament: una cosa bonica del cercle que hem fet
