Fa poc vaig fer una xerrada davant d’un auditori molt especial. Set-cents cinquanta alumnes des de 1er ESO a 1er de Batxillerat a l’Auditori d’Esplugues del Llobregat. Eren 750 adolescents a qui parlava de l’adolescència… quina redundància, no?
Els hi comentava la diferència entre ADOLESCÈNCIA i PUBERTAT. Els deia que molts del problemes que creien tenir no eren propis dels processos biològics i psicològics que es deriven de tots els canvis puberals , sinó del context on vivien. Així doncs, possiblement els adolescents que viuen a Sierra Leone no tenen gaires baralles amb els seus pares pel model de Smarthphone que tenen, ni tampoc no es barallen gaire per les hores de sortida ni de tornada, ni per si poden entrar a la discoteca abans del 16 anys.
I és que molts dels conflictes que tenim habitualment amb els nostres fills adolescents responen a un context, a una cultura social que ens envolta. Les diferències poden ser grans fins hi tot, per qui viu en un mateix país segons estigui a ciutat o a pagès! El consumisme occidental n’és un clar exemple.
El consumisme on estem immersos provoca una gran munió de conflictes pel fet de tenir i comprar. La darrera prova, la nova moda: LES CÀMERES GO PRO.
Sabeu de què es tracta? Jo no ho sabia fins fa un parell de setmanes. De cop , un viatge a Andorra i aquesta paraula ja forma part del teu vocabulari: què és, perquè serveix, funcionament, prestacions, preus, marques… De cop tenir aquesta maquineta per immortalitzar qualsevol moment, en qualsevol posició, de qualsevol manera , qualsevulla activitat esdevé MÀGICA, INCREÏBLE, BRUTAL,… i passem a la fase de “i si ho demanem tota la família per reis?”
El fet agafa magnituds considerables quan, a més, algú de la colla dels amics pubers la té. Aquest fet desencadena una allau de reaccions que fan que la necessitat de tenir-la sigui encara més prominent desafiant qualsevol lògica com considerar que donat que algú de la colla ja la te, ja no la necessitem? Però no.
Si no teniu una GO PRO no sabeu el que us perdeu… La gran emoció de tenir tota la vida immortalitzada en una dispositiu multimèdia disposat a revisionar-ho tot tantes vegades com vulguis ( o tantes vegades com tinguis temps de fer-ho! gran paradoxa) ; l’emoció i l’atabalament de controlar la càmera abans de fer qualsevol activitat; l’emoció i l’atabalament de no perdre-la, de no deixar-te-la enlloc; l’emoció i l’atabalament d’estar pendent de la càmera quan nedis, quan saltis, quan ballis, … sobretot procurant mirar –la constantment (més o menys com si veneressis un déu). INDISPENSABLE per fruir REALMENT de la vida.
Us recordeu quan van sortir el tamagotchis? Éren aquells dispositius multimèdia que els cuidaves com si fossin una mascota… Doncs jo miro l’habitació d’alguns pubers i, d’alguns adults, i les veig plenes de substituts del tamagotchis…
Perquè de fet, consumim per comparació, i consumim per visualització constant de productes. Jo en dic ASSETJAMENT MULTIMÈDIA. Un bon amic em comentava: quan vivia al poble la meva filla no demanava ni la meitat del que em demana ara que vivim a ciutat! I és que al poble on vivia, de casa a l’escola, només hi havia una fruiteria, una carnisseria, una farmàcia i dos forns. Ara, el desplaçament implica passar pel centre comercial de Girona!
El consumisme ens genera un gran ventall d’emocions, sensacions i sentiments:
- Augmenta el nivell de conflictologia a les llars
- Augmenta el nivell d’insatisfacció i infelicitat
- Augmenta el nivell de despeses.
- Cal treballar més, per poder tenir més, per pagar els deutes derivats del consum.
- Augmenta l’estrès i l’angoixa. Perquè quan més tens, més energia destines a preservar, cuidar , mantenir i preocupar-te. No és el mateix el nivell de preocupació pel carrer si et roben un iphone 6 que un motorola de tapa amb els botonets clàssics; quan més gran la casa, més manteniment, més neteja; quan més tens, més assegurances, més pors a perdre el que tens, més …
I tornant a la xerrada del adolescents. Je els hi deia…no us deixeu enredar. El consumisme us empresona, us encotilla i us fa perdre la identitat… Tots, tots , tots vosaltres sou molt més que tot el que us volen fer creure que necessiteu… es pot viure sense GO PRO!!! La clau, diferenciar entre necessitats i desitjos.
I com em diuen a casa: ANIMS PETITA! Mirarem què fem amb la GO PRO que resulta que a Andorra n’hi ha una d’imitació que val 79 euros …
