#PoesiaQueEtParla
Enguany és el centenari del naixement de Montserrat Vayreda.
Del seu poemari infantil una poesia amb aires de primavera “Amb el sol a la mà” per treballar amb Cicle Infantil i Inicial fent un cercle de paraula
ELS CARGOLS – Montserrat Vayreda
Amb la caseta a l’esquena
caminen a poc a poc,
si la pluja els treu de pena
amb el sol no van enlloc.
Quan s’enfilen per les canyes
o llisquen pels vegetals,
estiren les dues banyes
per no fer ni un pas en fals.
Més així que el sol s’enrosca
pels arbres i pels camins,
fiquen el cap a la closca
tancant la porta per dins.
Cercle de paraula (temps de cercle)
- Ronda d’entrada: comparteix una cosa que t’agrada fer quan plou
- Joc de mescla (opcional):
– Tots els que teniu algun animal a casa canvieu-vos de lloc.
– Tots els que alguna vegada heu agafat un cargol amb la mà canvieu-vos de lloc.
- Ronda temàtica (idees):
– Què sento quan veig un cargol?
– Alguns heu dit (o hi ha persones que…) que us fa fàstic tocar un cargol. Ara comptaré tres i cadascú pensarà en una cosa que li fa fàstic i posarà cara de fàstic!
– Compartim alguna cosa que ens fa fàstic o angúnia.
– Els cargols diuen que són lents, que van molt a poc a poc… Alguna vegada ens diuen que som lents? Quan?
- Reflexió: No tot s’ha de fer de pressa ni tot a poc a poc. Cada cosa i moment té el seu ritme. I aquest ritme potser no és ni lent ni de pressa! Compartim coses que és important fer-les a poc a poc i coses que és important fer-les ràpidament. Ex: dutxar-se a poc a poc gasta molta aigua, menjar molt de pressa fa que no masteguem bé els aliments…
- Joc energitzant (opcional): ens movem per la sala com si fóssim cargols: ara plou, ara fa sol, ara ens tanquem a la closca … I anem alternant.
- Ronda de tancament: una paraula que m’emporto.
