Enguany és el centenari del naixement de Montserrat Vayreda.
Del seu poemari infantil una poesia amb aires de primavera “Amb el sol a la mà” per treballar amb Cicle Infantil i Cicle Inicial fent un cercle de paraula
LA GUILLA
És del bosc, no de la jungles,
i valenta entre els valents;
els rocs li esmolen les ungles,
arrels i escorces, les dents.
Si per atzar s’insinua
la peça que bota al lluny,
se li cargola la cua
com la falç del mes de juny.
Cada nit va de cacera
fins a la porta d’un mas,
prou lladra el gos dintre l’era,
la guilla no li’n fa cas.
Va de dret a les vermelles
crestes del gall temptador?
Mou el morro i les orelles
ensumant qualque furtor?
Remunta d’un bot, amb traça,
el filat del galliner,
entra al clos i n’arrabassa
gallina o polla. És balder
que s’espeternegui la peça
o baladregi a desdir,
traspassa el filat de pressa.
Qui la podria seguir?
Les potes llisquen alades
sens trobar repòs ni punt,
socs i penyes i brancades
semblen dir-li: Amunt, amunt!
Quan és als cims, mentre l’astre
de la nit, cia el llagut,
s’entaula i no deixa rastre
de la presa que s’ha endut.
L’endemà tothom rondina.
Ha nevat sobre el quintar!
Neu de plomes de gallina
que amb el vent ha de volar.
Cercle de paraula (temps de cercle)
- Ronda d’entrada: Comparteix alguna cosa que t’agrada molt menjar
- Joc de mescla (opcional):
– Tots els que heu vist nevar alguna vegada canvieu-vos de lloc!
– Bufa el vent per les persones que algun cop han vist una guineu!
– Bufa el vent per tots aquells que algun cop han vist un gall o una gallina en un galliner.
- Ronda temàtica (idees):
– Les guineus, cm els animals que viuen al bosc no són fàcils de veure. Apareixen per SORPRESA! Una sorpresa és alguna cosa que passa quan no t’esperaves. Has tingut alguna sorpresa darrerament?
– A vegades les sorpreses no són agradables i ens donen un “susto” un ensurt ! Recordeu algun ensurt que us hagi passat?
– Els animals salvatges com la guilla van al seu aire, no viuen tancats, recordeu més animals salvatges?
- Reflexió:
– A vegades nosaltres també volem fer coses sense que ningú ens digui que no, al nostre aire, a la nostra manera com cridar enmig del bosc, o córrer molt per la platja o per la classe, pujar-nos a una taula perquè si, menjar d’una cosa que ens agrada tant com vulguem sense que ningú ens digui que no… i no ho podem fer perquè diuen que no toca! Alguna cosa que hàgiu fet alguna vegada i que us hagin renyat per això?
– Les persones a vegades fem coses que molesten als altres o que ens diuen que no estan bé. Tots ens equivoquem perquè som persones humanes!
- Joc energitzant (opcional): penseu un animal salvatge (lliure) dels nostres boscos (esquirol, conill, guilla, àliga, granota, ós …) ens movem per la sala com si fóssim aquesta animal i anem fent el seu so!
- Ronda de tancament: una cosa que m’emporto al cap del que acabem de parlar és …
