“Educar demana consciència, presència i temps”
La llengua castellana permet una diferència interessant entre “conciencia” i “consciencia” que en català no existeix i només es fa servir la paraula consciència.
Consciencia : Conocimiento de sí mismo. La consciencia define al ser. Se es consciente de sí mismo y de lo que nos rodea en base a lo que uno Es. Otra definición es la que asocia la consciencia a un estado de unión con la vida universal. Es una expansión continua, igual que el universo.
Conciencia : Conocimiento de lo que nos rodea, en base a los órganos de los sentidos. En sentido moral, como ‘capacidad de distinguir entre el bien y el mal’ (el Pepito Grillo de Pinocho), sólo se usa la forma conciencia. También tener mala conciencia, remorderle a alguien la conciencia, no tener conciencia. www.karmayoga.es
Per sembrar consciència cal que els pares, siguem conscients de qui som, com som i cap a on anem. Conscient de la nostra història familiar, de què representa per a nosaltres el nostre passat i com, tots aquests aspectes, ens influencien en l’educació dels nostres fills. I com, tot allò que els hi fem o els hi deixem de fer, l’influencia.
També cadascú de nosaltres parteix d’un nivell de consciència del temps i el món que ens ha tocat viure. I aquest nivell de consciència està molt relacionat amb els valors que sostenim, que volem transmetre als nostres fills. Aquests valors, en el fons, guien el nostre fer de cada dia (i això té relació amb què ens genera o no, ròssec de “CONCIENCIA”).
Per últim, el nostre nivell de consciència ens fa estar alerta sobre tot allò que succeeix al nostre entorn i genera més o menys esperit crític, més o menys inconformisme amb el sistema en què vivim.
En funció de com som conscient de tot plegat serem capaços d’educar i sembrar consciència en els nostres fills:
- ajudar-lo a conèixer-se i conèixer,
- prendre consciència dels vincles i de l’amor com a força que mou el món,
- saber qui són i què poden fer (que no vol dir decidir per ells!),
- fer de guies – acompanyants i no de xerpes!, (els xerpes porten les motxilles del excursionistes perquè el camí els sigui fàcil i no trobin entrebancs),
- acompanyar-los en el descobriment del món que els envolta,
- donar-los-hi elements perquè aprenguin a discernir entre tots els “inputs” que els hi arriben del món exterior i,
- despertar en ells el valor de la justícia per poder destriar aquelles opcions que els puguin semblar millors, més justes i més solidàries.
I per a fer tota això, l’altre element clau és la PRESÈNCIA.
La PRESÈNCIA que ens permet:
- establir el vincle,
- les complicitats,
- la confiança,
- la comunicació
- el respecte
- la validació mútua.
- MIRAR-NOS AMB BONS ULLS (començant per mirar-nos amb bons ulls a nosaltres mateixos com a persones i com a pares/mares!)
I aquesta PRESÈNCIA ha de ser qualitativa, SÍ! Però també mínimament quantitativa. Perquè és en el contacte diari que es generen les complicitats, els vincles i les connexions.
I un darrer apunt. La presència ens demana TEMPS. Educar és sembrar consciència, per això ens cal presència. I la presència demana temps.
EDUCAR DEMANA CONSCIÈNCIA, PRESÈNCIA I TEMPS.
