“Els infants i adolescents són fills del temps; cada temps té el seu estat de consciència que ens mou i els mou. Consciència i presència són essencials per educar aquí i ara.”
El primer que ens cal als pares, mares i educadors, és viure en i amb consciència.
Sovint em pregunten si educar avui en dia és més difícil ara que, fa uns anys 40 anys. I jo responc que sí, que crec que és més difícil. Ho resumeixo dient que per un “NO” que em va dir el meu pare o la meva mare, jo n’he hagut de dir 10. Per un límit d’abans, jo he hagut de gestionar-ne deu.
L’altre aspecte que dificulta l’exercici parental en els temps que corren, és l’evolució tecnològica: ens posa uns mitjans al nostre servei per on ens arriba una quantitat ingent d’informació de la qual hem de poder i saber fer una tria.
I amb això no vull dir que abans les coses fossin millors, sinó que els temps canvien i, els nivells de consciència també. Als anys 60, ningú es qüestionava sí pegar a un fill o a un alumne amb un regle o amb un cinturó era correcte. Tothom ho feia, era part del que s’havia après i del que s’havia transmès.
Ara estem en un altre nivell de consciència i estem convençuts que aquests gestos, no només no s’han de fer, sinó que a més, la violència per sistema és inamissible i atempta contra els Drets dels Infants.
Tampoc puc admetre culpar als meus pares si feien i no feien certes pràctiques, o em tractaven diferent segons era un noi o una noia; o si no em va deixar estudiar el que volia. Cadascú és fill dels seus temps i de la seva consciència.
Hi ha tres creences educatives dels nostres pares que s’han superat amb escreix per un nou nivell de consciència:
- tenir un fill no em dóna dret a fer amb ell el que vulgui, no és la meva propietat;
- la violència sistemàtica com a mètode educatiu no és admissible;
- els pares i les mares no sempre saben més i són més savis (fent referència a la tradició d’abans on s’havia de fer cas sempre dels més grans en tot el que deien, si no era considerat una manca de respecte);
- les comparacions entre germans són odioses; cada fill és únic i diferent.
Continuant doncs amb el fil anterior, la nostra societat actual ens demana més consciència i més esperit crític. No podem viure amb la mateixa consciència de fa 40 anys.
Cal sembrar consciència per connectar amb la teva essència i tenir criteri, per saber què necessites per assolir la teva missió, la teva visió, és a dir, per adonar-te de tot allò que et conduirà a la teva pau i la teva harmonia. I per poder triar enmig de l’allau de discursos, tendències, modes i religions.
I torno a l’inici. Per sembrar consciència en els nostres fills, filles i educands el primer que ens cal és avaluar el nostre nivell de consciència com adults. I com estem de connectats o no amb la nostra essència. Heus ací el primer pas i els primers deures que us poso per avui. Com està el vostre termòmetre de consciència … O inconsciència?
Continuarem…
