Els pares i mares no podem ni preveure-ho tot, ni preveure totes les habilitats que un fill pot necessitar al llarg de la seva vida. És per això que ens cal PROMOURE ELS PROGRAMES “AUTO” en els nostres fills: autoconeixement, autoaprenentatge, autoconfiança, automotivació, autocrítica,… promoure les habilitats per promocionar l’autonomia perquè ell pugui créixer i seguir el seu camí fins hi tot, en l’adversitat i en allò imprevisible.
L’AUTONOMIA PERSONAL segons Jose Antonio Marina és la capacitat per escollir les pròpies finalitats, avaluar-les, justificar la nostra elecció i tenir energia per a realitzar-les. L’autonomia personal compleix amb les pròpies fites i ajuda a assolir les compartides amb els altres! Implica habilitats per autoregular la conducta i solucionar demanes internes i externes amb èxit.
Així doncs, l’autoestima, l’autonomia emocional (autoconsciència emocional, autocontrol, autogestió emocional, automotivació), l’autonomia moral, l’autoaprenentatge i l’autonomia d’acció (responsabilitat) estan al servei d’assolir l’autonomia personal!
El Dr Mario Alonso explica gràficament que el 40% de la nostra personalitat ve del bressol i el 60% de l’entorn. I alguns dels programes auto no van amb el pack de naixement, o hi van, però cal promoure’ls en els nostre infants perquè s’exercitin amb una adequada estimulació i promovent la voluntat i l’esforç.
- L’ AUTOESTIMA es construeix al llarg de la vida a partir del que ens diuen altres persones sobre nosaltres i del que ens diem a nosaltres mateixos/es. És el valor que em dono am mi mateix respecte el que soc i les meves capacitats. Ajudar els infants a construir una san autoestima i a descobrir els teus talents és bàsic pel camí vers l’autonomia.
- L’AUTONOMIA EMOCIONAL implica autoconsciència emocional, saber què sento, com expressar-ho, saber regular-ho, saber connectar amb els altres, ser empàtic i saber automotivar-se . També la TOLERÀNCIA A LA FRUSTRACIÓ I la TOLERÀNCIA A L’ ESTRÈS.
- Cal transmetre als nostres fills que la vida no és justa; que a la vida no hi ha premis i càstigs, hi ha conseqüències; que a la vida hi ha coses que s’han de fer… t’agradin o no t’agradin!
- Promoure la RESILIÈNCIA, els recursos d’una persona per enfrontar-se a l’adversitat, superar-la i sortir-ne reforçat. Ajudar als nostres fills a diferenciar entre CAPRICIS, DESITJOS i NECESSITATS; entendre que El CANVI forma part de la nostra vida; animar l’esforç i buscar aquelles fortaleses i habilitats on els nostres fills són bons.
- L’ AUTONOMIA MORAL, entendre els valors COM A MOTOR EN LA PRESA DE DECISIONS QUOTIDIANES, no com a fita ideal o abstracte cap on tendim! Promoure l’esperit crític promocionant la reflexió i el diàleg. Cultivant el respecte, la responsabilitat, honorant la diversitat i desenvolupant la tolerància.
- L’ A la vida hi ha moltes coses que no podem ensenyar perquè encara ni tan sols s’han inventat! És la vida qui et va mostrant tot allò que has d’aprendre. Per això cal que siguem autònoms i sapiguem valorar què ens falta, que ens cal per seguir endavant.
Cal cultivar la CURIOSITAT i LA CAPACITAT DE SORPRENDRE’NS DE LES COSES com a motor d’aprenentatge, quelcom que tenim de petits i que cal no perdre!. Fomentar la creativitat signe d’una persona intel·ligent! Tenir un oci familiar creatiu!
- L’AUTONOMIA D’ACCIÓ! Relacionar llibertat – responsabilitat. Recordar que les normes no són càstigs: ESTRUCTUREN – GUIEN – PAUTEN – ORIENTEN, donen seguretat.
- Educar en les conseqüències naturals i lògiques.
- Aprendre a delegar responsabilitats, treballar la corresponsabilitat en el funcionament de la casa.
Un persona autònoma i responsable fa les tasques que li pertoquen sense necessitat d’estar-hi a sobre, sap raonar el que fa, es responsabilitza dels seus errors, es capaç d’escollir i decidir i assumir les conseqüències de fer-ho i prendre decisions pròpies fins hi tot si difereixen de els dels amics i l’entorn. Té paraula.
Per això, quelcom bàsic és permetre l’error com a font d’aprenentatge: “L’error és inherent al ser humà. Allò important és no sobrepassar la quota diària” John Nigro.
Una educació molt directiva, sense donar marge a que els infants poc a poc vagin prenent decisions sobre els seus gustos, les seves coses, les seves extraescolars, les seves opinions, el seu temps … i la seva manera de ser i de fer, no s’alinea gaire en promoure l’autonomia personal!
BIBLIOGRAFIA
- Kavelin Popov, Linda i otros, Guia de las virtudes, UNESCO
- Boglarka Hadinger, (2007) Encoratjar a viure, Fundació universitària Martí l’Humà / aprender a vivir. Editorial Oniro
- Segura, Manuel, (2010, 12ª) Enseñar a convivir no es tan difícil. Ed. Desclée de Brouwer
- Piràmide tasques familiars : http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/families/usos_i_gestio_dels_temps/campanya_compartim_el_temps/caixa_eines_intern/capsa_eines/piramide_tasques_domestiques/
